Quan algú vol volar un dron amb finalitat professional, la primera pregunta tècnica que apareix és: «això és categoria oberta o específica?». La resposta no és menor, perquè condiciona tot el que ve després: la formació del pilot, els permisos a tramitar, les distàncies de seguretat i, en última instància, si la feina es pot fer com una operació rutinària o cal una autorització prèvia de l'AESA.
La bona notícia és que el concepte és més senzill del que sembla. En aquesta guia t'expliquem què és cada categoria, en què es diferencien la categoria oberta i la categoria específica, i —el més útil— quan necessites cada una. I sí, serem honestos: per a la majoria de feines comercials habituals n'hi ha prou amb l'oberta.
Categoria oberta: el dia a dia
La categoria oberta està pensada per a operacions de baix risc. És la que cobreix la immensa majoria de vols comercials del dia a dia: fotografia immobiliària, vídeo de turisme, inspeccions senzilles o seguiment d'obra en zones sense complicacions. No requereix una autorització individual de l'AESA per a cada vol; n'hi ha prou amb complir unes regles fixes i tenir la formació corresponent.
Dins de l'oberta hi ha tres subcategories, ordenades de menys a més proximitat a les persones:
A1 — volar a prop de persones
- Permet sobrevolar persones aïllades (mai multituds) amb drons lleugers.
- Pensada per als aparells més petits, de pocs centenars de grams.
- És la subcategoria amb requisits de formació més bàsics.
A2 — volar a prop però amb distància de seguretat
- Permet operar a prop de persones mantenint una distància horitzontal de seguretat (com a referència general, uns 30 metres, reduïble a 5 m en mode de baixa velocitat segons l'aparell).
- Exigeix un certificat de pilot a distància A2, amb un examen addicional.
- És la franja típica per a drons de gamma mitjana en entorns amb gent a prop.
A3 — volar lluny de persones
- Operacions allunyades de persones i de zones residencials, comercials o industrials.
- Admet drons més pesats dins del límit de la categoria oberta (fins a 25 kg).
- És la subcategoria per a espais oberts, camp obert o polígons sense gent.
En categoria oberta sempre s'ha de volar en visual directa (VLOS), per sota dels 120 metres d'altura, amb drons de fins a 25 kg i sense sobrevolar multituds. Si la teva feina encaixa dins d'aquests límits, lo més probable és que estiguis en oberta. Quan en surts —volar més amunt, fora de visual, sobre gent o amb aparells més grans— entres en territori de la categoria específica.
Categoria específica: quan l'oberta es queda curta
La categoria específica apareix quan l'operació té un risc més elevat i ja no encaixa dins dels límits de l'oberta. Aquí no hi ha unes regles fixes que t'autoritzin automàticament: cal una autorització operacional de l'AESA, basada en un estudi de riscos, abans de poder volar.
Entres en específica, per exemple, quan vols:
- Volar fora de visual directa (BVLOS), més enllà del que l'ull del pilot pot veure.
- Operar per sobre dels 120 metres d'altura.
- Fer servir drons més pesats o configuracions que superen els límits de l'oberta.
- Volar sobre concentracions de persones o en entorns urbans densos on no es poden garantir les distàncies de l'oberta.
Escenaris estàndard (STS)
Per simplificar les operacions més habituals de la específica, la normativa europea defineix els escenaris estàndard o STS (Standard Scenarios). Són «plantilles» d'operació predefinides —com l'STS-01 (vol en visual sobre zona controlada en terra, en entorn poblat) i l'STS-02 (vol fora de visual sobre zona controlada en terra, en entorn poc poblat)—. Si la teva feina encaixa en un STS, en comptes de demanar una autorització a mida n'hi ha prou amb una declaració operacional a l'AESA, cosa que agilitza molt el tràmit.
EARO i operadors habilitats
Per operar en la categoria específica, l'organització ha d'estar reconeguda com a operador i, segons el cas, disposar d'una EARO (Entitat Acreditada Reconeguda d'Operador) o de les habilitacions corresponents que acreditin que té els procediments, la formació i els mitjans per gestionar operacions de més risc. No és un tràmit de formulari: implica manuals d'operacions, anàlisi de riscos (sovint amb metodologia SORA) i pilots amb formació específica per a cada escenari.
Llavors, quina necessito?
Aquí va la part honesta i pràctica. Per a la majoria de feines comercials —fotografia i vídeo aeri, inspeccions de teulades o façanes accessibles, seguiment d'obra, turisme, immobiliària— n'hi ha prou amb la categoria oberta. És més àgil, no requereix autorització prèvia per a cada vol i cobreix gran part del que un client demana habitualment.
La categoria específica es reserva per a operacions complexes: vols fora de visual, a gran altura, amb drons grans o —molt important a la nostra zona— vols en entorn urbà dens dins de la CTR de Barcelona, on sovint no es poden mantenir les distàncies de seguretat de l'oberta i cal una autorització a mida. En aquests casos, intentar forçar l'oberta no només és incorrecte: pot ser directament il·legal.
Oberta = baix risc, regles fixes, sense autorització prèvia, ideal per al gruix de feines comercials. Específica = més risc, cal autorització o declaració (STS) i un operador habilitat (EARO), per a operacions complexes o en zona urbana controlada. El nostre consell: no et compliquis més del compte, però tampoc et quedis curt de permisos. Si tens dubtes sobre on encaixa la teva feina, val més preguntar abans de volar.
Vols saber si pots volar en una ubicació concreta? Tenim una eina per comprovar-ho a pots volar aquí?, i si vols entendre tota la tramitació pas a pas —AESA, ENAIRE i la zona CTR de Barcelona— t'ho expliquem a la guia de permisos de dron a Barcelona. Com a operador habilitat AESA, ens encarreguem que cada vol estigui a la categoria correcta i amb tots els permisos en regla.